Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Atractius Històrics

PATRIMONI DE TÉRMENS

VISUALITZA EL MAPA DEL PATRIMONI DE TÉRMENS

CENTRE CULTURAL SANT JOAN

SANT JOAN.jpg 

Aquest és el principal atractiu de la vila, degut al seu gran interès, tan històric com monumental. L'antiga església de Sant Joan, avui reconvertida en un centre cultural municipal, es troba encimbellada sobre un turó que domina el marge esquerre del riu Segre, al nord del nucli medieval de Térmens.

L'aspecte actual de l'antiga església de San Joan és bàsicament similar al que degué tenir després de la reforma i ampliació en estil gòtic tardà el s. XVI, en que s'alterà principalment la façana oest i la capçalera. Es va aprimar el mur de ponent i tot l'angle sud-oest i alhora es va donar cabuda a noves portes: la senzilla d'arc de mig punt adovellat que comunicava amb el castell veí des de la façana de ponent, i la porta d'arc rebaixat que s'obria al mur sud i que probablement al s. XVI fou substituïda per una portalada gòtica d'arc conopial amb floró calat i motllures a les arestes. Les noves voltes de tercelets donen més alçada a l'edifici, que alhora s'amplia considerablement pel presbiteri i a la banda nord, que completen l'edifici gòtic amb paraments d'aparell regular de pedra sorrenca sense obertures que li atorguen un aspecte homogeni. La façana sud, en canvi, conté tres trams de panys de paret diferenciats que encara que corresponen a aparells regulars denoten la successió de reformes, la més notòria de les quals correspon al campanar el s. XVIII. Una nau lateral al sud (avui molt reformada en la conversió de l'església en centre cultural) s'adossà a la nau original romànica i al campanar en aquest punt. La teulada és a quatre vessants, amb els ràfecs a 4 nivells de rajola i un de teula.

El 1106, Ermengol VI d'Urgell va conquerir el castell sarraí de Térmens, que fou recuperat momentàniament pels sarraïns després de la batalla de Corbins el 1126 fins que fou reconquerit pel mateix comte abans de 1147, any en què inicià la campanya del Segrià. El 1143 apareix com a castlà del territori Arnau Berenguer d'Anglesola, cavaller de Ramon Berenguer IV que acompanyà aquest comte en el setge de Lleida. El 1278, el senyor de Térmens, Ramon d'Anglesola, cedí el seu feu, que comprenia la vila i el castell, a l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers hi establiren el 1283 una comanda, que fou integrada a la vegueria de Cervera i que perdurà fins al 1835. Dins la vila closa els hospitalers bastiren l'església de Sant Joan, d'estil romànic i per a ús exclusiu de la comunitat monàstica. El 1584 es va assolir una llarga aspiració dels veïns del poble, quan l'església de Sant Joan fou cedida per als usos parroquials tot i que els hospitalers en mantenien la primícia. Aquest fet originà una gran reforma de l'església romànica que gairebé desaparegué sota l'estructura gòtica. En els segles següents, la construcció de noves capelles provocà l'enderrocament dels murs medievals fins al punt que pràcticament s'esborrà tot testimoni de l'església original. El 1966 es consagrà el culte d'una nova església parroquial i aquesta restà abandonada fins que fou cedida al municipi, que el 1982 endegà la campanya de recuperació que permeté reutilitzar l'edifici com a centre cultural des de 1992.

 

SAFAREIG

A Térmens encara es conserva l'antic safareig, utilitzat en les èpoques en que no hi havia aigua corrent a les cases. Aquesta relíquia, situada a la dreta de la carretera que va cap a Menàrguens, just abans d'entrar al pont.

Actualment encara està ple d'aigua, que procedeix d'una petita sèquia i l'aigua que es buida del safareig s'envia cap al riu, situat a molts pocs metres.

El safareig1.JPG

 

PONT DE FERRO

Aquest pont, va ser construït a l'any 1906, a causa de que la fàbrica de sucre recentment establida entre Térmens i Menàrguens, necessitava comunicació amb l'altre costat del riu.

Per aquesta raó es va construir un pont amb bones columnes emparellades sobre uns sòlids fonaments, amb el paviment i les voreres de fusta sobre una carcassa de ferro, pel qual passaria el tren, també anomenat "el carrilet". Però aquest pont va ser destruït per la Guerra Civil (1936-1939), quan la part de Térmens era republicana i la de Menàrguens franquista.

I d'aquest fet en deriva l'imponent pont de ferro actual, que encara que actualment s'ha quedat una mica obsolet degut a que només té un sol carril de circulació, continua essent molt bonic gràcies al seu arc superior, que encara resisteix al constant trànsit de camions de gran tonatge que van a les cooperatives de Térmens i Menàrguens.

Entre les famoses riuades que ha aguantat aquest pont, podríem destacar la de 1907 o la de 1982.

El pont de la Sucrera2.JPG

 

POU DE LES BRUIXES

Aquest és un lloc molt peculiar, ja que diuen les llegendes que allí és on es reunien les bruixes de Térmens en l'època en que eren tan perseguides pels vilatans. Aquest és un recinte en forma de cúpula, i s'hi accedeix per una petita entrada que actualment està a la vista, però podria ser fàcilment camuflable.

El pou de les bruixes està situat a la part dreta del carrer Lleida, gairebé a dintre del casc urbà, però que anteriorment era una zona bastant als afores.

 POU DEL GEL.png    POU DEL GEL 2.png

              Vista des de fora                                  Vista des de dins

LA SÉQUIA VELLA (LA MINA)

Aquesta sèquia de reg té un interès especial degut a la seva antiguitat, ja que el seu origen és medieval, i la superfície que encara rega és una de les zones de reg més antigues de Catalunya i també d'Espanya.

Històricament, aquesta zona de reg té origen en la invasió romana i posteriorment àrab, per a accionar els molins existents i regar els horts en les terrasses del riu Segre.

Hi ha documents que daten de 1190 i 1206 pels quals ja s'establia la utilització de l'aigua per al reg a l'horta de Térmens, i al llarg de la història hi ha més documents que reflexen l'extensió de regadiu en totes les hortes, la reparació i reconstrucció de les sèquies i la inquietud per portar l'aigua a zones de menor cota mitjançant la construcció de mines.

Quan a l'any 1504, el rei Ferran II va redactar un decret pel qual el comendador de Térmens i els seus successors obtenen permís per poder regar tota l'extensió del terme, la inquietud per portar l'aigua a altres zones salvant el desnivell existent va continuar creixent i es va construir una mina per abarcar el màxim de superfície regable.

L'aigua per a regar s'agafava d'una presa construïda al riu Segre, anomenada "La Peixera", que estava situada al terme de Balaguer i que actualment ja només en queden algunes restes. En canvi, la mina, un túnel esculpit a la pedra i la contramina, també esculpida sobre pedra però a diferència de la mina, descoberta. Actualment encara s'utilitzen per a regar l'horta de Térmens, encara que ara l'aigua s'agafi del canal de FECSA. Aquestes dues relíquies de sèquies, són administrades per la Comunitat de Regants de les Hortes de Térmens. A part de les sèquies i "la peixera", també hi ha algun pont origen medieval interessantíssim de veure, ja que, tant les sèquies com la resta d’infraestructures, mostren l'interès d'un poble per l'aigua i la riquesa que aquesta va aportar en tan llunyanes èpoques.

La sèquia segueix paral·lela al riu (en el tram inicial) i al Canal de Balaguer, on es poden observar antigues obertures d'aquesta i punts de derivació cap a altres sèquies. Durant bastants quilòmetres circular descoberta per una canalització més moderna, fins que desguassa les seves aigües a la resclosa del Corb, ja al terme de Vilanova de la Barca.

El 1r permís el va donar l’Abadessa de les Franqueses.

ANTIC MOLÍ DE FARINA

Aquest antic molí, situat al costat del Riu Segre, i del qual ja només en queden les restes, va servir entre el 1800 i el 1920 per a fer la farina a partir del gra utilitzant la força hidràulica del riu.

Actualment, tot i que ja no s'hi pot veure gran cosa, és un lloc interessant de visitar.

MOLI.png  2019.04.04_tarda.jpg

 

GEGANTS, CAPGROSSOS I LA CUCA-FERA

Els gegants1.JPG

CAPGROSSOS.jpg

IMG-20180720-WA0020.jpg

Document Actions