Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història

L'època romana està representada en aquesta zona pels vestigis d'un establiment romà, situat a la terrassa de l'esquerra del riu, entre la vila de Térmens i el Vedat, fins al despoblat d'Aguilà. Sobre les construccions romanes sembla que n'hi ha de medievals.

El castell sarraí de Térmens és esmentat el 1106 com la primera conquesta d'Ermengol VI, després de la de Balaguer. Després de la batalla de Corbins (1126), el lloc es tornà a perdre i sembla que fou reconquerit de nou pel mateix compte, amb anterioritat al 1147, any que inicià la campanya del Segrià.

Així, el 1143 apareix com a castlà d'aquest territori Arnau Berenguer d'Anglesola, cavaller de Ramon Berenguer IV, que acompanyà aquest compte en el setge de Lleida. El 1190 Berenguer d'Anglesola i la seva muller Elisenda feien unes concessions in Cechia de Térmens a favor de Pere de Preixens i de la seva muller Maria, a condició que tinguessin sempre a punt un home armat per a defensar el castell i la vila de Térmens.

MAPA ANTIC TÉRMENS.png

Dibuix de Térmens, datat del segle XVII

Anys després, el castell i la vila foren atorgats a Ramon d'Anglesola. Aquest, vers el 1278, cedí el seu feu a l'hospital de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers hi establiren una comanda, que fou integrada a la vegueria de Cervera. L'any 1283 era comandador de l'Hospital Joan Guillem de Clarmont, data en que la comanda de Térmens era ben consolidada; a la primeria del segle XIV, el comandador era G.d'Anglesola (1316) i el 1359 ho era Bernat d'Àger. El temps del comandador Josep de Copons(1782-1789), visità el lloc Francisco de Zamora, que n'elogià el curat. La comanda de Térmens perdurà fins l'any 1835.

El fort de Térmens era un baluard franco-català que durant la guerra dels Segadors amenaçava les posicions castellanes a Lleida. El portuguès Gregorio de Brito e Carvalho aconseguí d'apoderar-se del fort de Térmens; aquest general també es distingí en el setge de la Santa Cecília de Lleida. Per aquestes gestes li fou concedit el títol de vescomte de Térmens, que després passà als Giménez i als Von Schnieterlow.

20181107095418_00001.jpg

Mapa del terme de Térmens, del 1924